MEHO KODRO

viernes 9 de marzo de 2007

La platja de La Conxa era molla, com qualsevol dia de pluja feble i verda vinguda lenta dels prats interiors.El brogit profund, estomacal, de les onades i el ronc col·lectiu que fugia pel forat del vell estadi d’Anoeta, s’entortolligaven alimentant un mar penjat de núvols blancs.

L’Aita es calà la txapela i s’aixecà lentament del banc. D’amunt d’aquest va quedar un diari obert pels fulls d’esports. Llavors vaig veure com les gotes, rodones i golafres, ofegaven la foto d’en Meho. Unes llàgrimes impròpies absorbides sense passió per la imatge del futbolista trist.

Abans de córrer darrere l’Aita, vaig fer un xut potent i imaginari fins a la roca de Guetaria. Jugaré de porter i em deixaré marcar un gol pel Meho per poder mirar-li de prop als ulls. Estic segur que plorarà de dolor, d’un dolor profund com el que senten els boxejadors que copegen furibundament l’altra meitat de sí mateixos.

el casament de joaquin

uff